dissabte, 28 de març del 2009

Una parella de tres

El senyor Ganivet era un senyor alt, prim i una mica estirat. Es portava bé amb tots els utensilis de cuina, però ell sabía que era potser el senyor amb més importància de tota la cuina. No faltava mai a taula, creia que sense ell no es podia menjar i cada dia rebia un bany o inclús dos que li ajudaven a conservar el seu aspecte.

Tota la cuina estava esverada. S'organitzava un ball de postres i tothom hi volia anar. Molts no sabien que posar-se per a l'event i d'altres ja corrien per tenir-ho tot preparat.

Aquella nit el senyor Ganivet, amb la seva moderació característica de senyor, es va posar el seu smoking de gala per anar al ball. Quan va arribar al ball ja tots eren allí. Ballaven, parlaven i tots es miraven i comentaven com anava la nit.

- Fa una nit magnífica.
- Doncs si, així és enyora Batidora. Aquesta nit està molt guapa.
- Va, no em faci pujar les revolucions, senyor Got!
Ha vist vosté quin vestit més lleig porta la senyora Sal del Setrill? Quina poca vergonya!

La nit transcurria molt animadament i tothom s'ho estava pasant molt bé. El senyor Ganivet es va apropar a la taula de les begudes i va demanar una copa sense alcohol, la nit era molt llarga i volia divertir-se.

De cop al seu costat es va presentar la senyoreta Cullera que va saludar al senyor Ganivet adjuntant la salutació amb una insinuació. Després de parlar de lo bonica que era la nit i com s'ho estaven passant el senyor Ganivet va invitar-la a ballar.

A la pista es va fer un forat i el senyor Ganivet i la senyoreta Cullera van començar a ballar. Tothom mirava i es moria d'enveja, doncs el senyor Ganivet era un molt bon ballarí. Connectaven molt bé i feian molt bona parella, feien goig.

Al finalitzar la cançó la senyoreta Cullera es va disculpar i va anar al bany. moment que va aprofitar la senyoreta Forquilla per a demanar al senyor Gavinet la següent cançó que ja sonava.

Al sortir del bany la senyoreta Cullera i veure el senyor Ganivet ballant amb la senyoreta Forquilla es va posar cel·losa i va anar fins on eren els dos ballant, va agafar a la senyoreta Forquilla dels cabells i li va estirar. A la senyoreta Forquilla li van quedar els cabells puntiaguts i en resposta i amb ràbia va agafar de les galtes a la senyoreta Culleta i li va fer unes galtes molt grans.
El senyor Ganivet va posar paus entre les dues feres i per tenir-les a totes dues contentes els hi va dir que es compartiria amb les dues, posant-se al mig de les dues, però com la senyoreta Cullera havia estat primer, es posaria més a prop d'ella. A canvi d'aquesta petició, ell acompanyaria a la senyoreta Forquilla més sovint als àpats.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada