No en feia ni cinc, no en tenia ni deu, no lluitava per quinze, no malgastava vint. Era trenta amb honor.
La seva mirada, el seu plor, el seu somriure, la seva alegria, el seu cos.
Res no era mig, sencer era tot, però sota la llum d'aquest sol no hi havia més estel que el meu dol.
Tristesa, malenconia, marriment i sopor. Adormiren els sentiments que jugaven inconscientment.
Jo no sé, no penso, no reacciono davant la realitat. Tot és un i res és tot.
La nit i el dia, aigua i foc, blanc i negre, amor i dolor.
Fugaçment pasa el temps i no veiem la nostra vida, només quan recordem la mort.
Mentre algú recordi, continuarà el record.
c.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada