26/04/2013
Mirando al mar descubrí que mis lágrimas no eran diferentes,
que se confundían en la playa desierta con la lluvia que caía
atravesando la piel de mi cara y con el agua fundiéndose
por la impotencia que viví aquellos días y que contenía.
Lloraba y salió la rabia de dentro de mi como león que ruge
y gritando fuertemente al cielo nublado aquel día lluvioso
pude comprobar la poca fuerza para controlar
todos los aspectos de mi vida, dándola por perdida.
Con más calma y serenidad pude ver el sol
que iluminó mis oscuros pensamientos y el día,
dándome soluciones y devolviéndome de nuevo la vida,
pensando que en el interior está la fuerza escondida.
c.
Petits relats que ens ajudin a evadir-nos d'aquest mòn, que ens portin a llocs imaginaris, que ens distreguin de la nostra rutina.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris por. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris por. Mostrar tots els missatges
dimarts, 30 d’abril del 2013
dimarts, 12 de gener del 2010
Temblors
Avui no em sento.
Avui no sòc.
Avui no penso
en el meu plor.
Salto, vaig enrera,
no veig lloc
ajuda ni terra
caic a poc.
He volgut èsser fort
superar temblors
lluitar les pors
oblidant tot.
No m'en sortiré.
Pals i pous
camins omplen
dins el cor.
c.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
